JOCS TRADICIONALS
El joc tradicional és un joc que ha estat transmès de pares a fills, normalment per via oral, és a dir, de persona a persona. No només han passat de pares a fills, sinó que en la seva conservació i divulgació les institucions i entitats s'han preocupat de conservar-los, encara que el seu origen es remunta a temps molt llunyans. Els jocs tradicionals han nascut als pobles, al carrer, i arrelen en la
base de la convivència i les relacions humanes. Ens parlen d'un moment històric determinat, amb unes característiques socials
definides. Així, molts jocs són testimonis d'un temps de postguerra i pobresa. Per això, la majoria estan fets amb materials senzills i objectes
quotidians. A més, a diferència d'ara, no hi havia televisió, ni “Play- Station”, ni ordinadors, ni res del que avui
distreu als joves. Abans, si et quedaves a casa no podies fer res, per tant havien de sortir al carrer, on ja
t’esperaven els amics, per jugar.
Alguns d’aquests jocs s’han institucionalitzat i ara existeixen campionats oficials i competicions més o menys reglades. També cal dir que alguns jocs amb el temps es van convertir en esports, denominats tradicionals, de manera que la popularitat que tenen entre els habitants d'un territori o país competeix amb la popularitat d'altres esports convencionals. Alguns exemples són: la petanca, les bitlles, la granota, etc. Entre aquests, podríem trobar jocs que amb el temps s'han convertit en veritables esports, molt lligats a una regió, i que només es practiquen allí i han arribat a formar part de les tradicions culturals.
Es poden fer diverses classificacions dels jocs tradicionals en funció dels següents paràmetres: habilitats motrius, qualitats físiques i material emprat.
- Habilitats motrius: jocs de saltar, jocs de precisió, jocs de cursa, joc de llançament.
- Qualitats físiques: jocs de força, jocs de velocitat.
- Material emprat: jocs de corda, jocs de pilota, jocs de bitlles, jocs de xapes.
Es pot explicar un joc tradicional a partir dels següents paràmetres:
- Denominació
- Zona geogràfica d'origen: estan molt lligats a la història, cultura i tradicions d'un país, un territori o una nació.
- Nombre de jugadors
- Edat dels jugadors
- Material: el material dels jocs és específic d'aquests, i està molt lligat a la zona, als costums i, fins i tot, a les classes de treball que es desenvolupaven en el lloc.
- Esquema i distribució
- Desenvolupament
- Normes del joc: els seus reglaments són iguals, independentment d'on es desenvolupin.
- Variants
LA XARRANCA
http://www.xtec.cat/~mpenasca/jocss/xarranca.htm
1.Origen, història i situació actual:
Xarranca és el nom donat a diversos jocs en què es dibuixen una sèrie de caselles numerades a terra per on han de saltar els jugadors per ordre després de tirar-hi un tros de teula o una pedra plana que caldrà arrossegar mentre se salta a peu coix.
La xarranca va començar al món antic durant el primer Imperi Romà. Els soldats romans utilitzaven els exercicis de la “Xarranca” original com a entrenament militar. Aleshores van exportar el joc als infants de tot Europa. Els infants romanesos dibuixaven les seves pròpies “Xarranques” imitant els soldats i afegint-hi un sistema de punts. Hom desconeix com es va difondre per la resta del món.
Actualment, gràcies a la divulgació del joc, a tots els continents n’hi ha una pila de versions. En les quals segurament haurà canviat el material de joc, algunes normes i s’hauran desenvolupat algunes variants, però l'essència del joc segueix siguent la mateixa.
2. Llocs a destacar:
El joc de la Xarranca és bastant popular arreu del món, podem observar com a cada lloc s’anomena d’una manera diferent: Marelle a França, Templehupfen a Alemanya, Hinkelbann als Països Baixos, Sotronul a Romania, Hopscotch a Anglaterra i Rayuela a Argentina. Pel que fa a Catalunya: Al Camp de Tarragona s'anomena eixarranca, a València sambori, a la Garrotxa nonet, al Penèdes i al Pla de l’Estany setmana, al Ripollès palet, a Sant Hilari Sacalm el pinset, al Rosselló batzana o matzana i al Vallespir patorra. .
3. Pervivència:
El joc tradicional, és un joc que ha estat transmès de pares a fills, normalment per via oral, és a dir, de persona a persona. No obstant això, en la seva conservació i divulgació les institucions i entitats s'han preocupat de conservar-los, encara que el seu origen es remunta a temps molt llunyans.
A més, hem de tenir en compte que els jocs tradicionals han nascut als pobles, al carrer, i arrelen en la base de la convivència i les relacions humanes. Ens parlen d'un moment històric determinat, amb unes característiques socials definides. Així, molts jocs són testimonis d'un temps de postguerra i pobresa. Per això, la majoria estan fets amb materials senzills i objectes quotidians.
Per tant podem dir que tant el joc de la xarranca com qualsevol altre joc tradicional ha perviscut gràcies a que la població mundial no hi ha deixat de jugar-hi mai.
